25 de juny. Brussel·les
Bretons, gal·lesos, bascos i gallecs estudien imitar l'experiència catalana
El grup de treball Dominis Europeus Culturals i Lingüístics ha presentat aquest dijous a la seu de Brussel·les del Parlament Europeu el domini .cat com un exemple a seguir per altres comunitats culturals i lingüístiques com la bretona (.bzh), la gal·lesa (.cym), la basca (.eus), la gallega (.gal) i l'escocesa (.scot) que volen crear un domini a Internet 'replicant la plantilla' de .cat. Una plantilla d'èxit perquè ha sabut identificar el poble català 'no amb un territori físic, amb fronteres que el separen, sinó amb una llengua que l'uneix', ha declarat Bertrand de la Chapelle, responsable de Societat de la Informació al ministeri francès d'Afers Exteriors, en l'acte de presentació.
'Copy cat, cat and paste', ha proposat Jordi Iparraguirre, director de la Fundació puntCAT, durant la presentació del domini .cat al Parlament Europeu, en un joc de paraules en què animava els altres dominis culturals i lingüístics a reproduir el model català. 'Si .cat funciona, per què no copiar-ho?', s'ha preguntat. En aquest sentit, Mathieu Weil, director d'Afnic, l'associació que gestiona el domini .fr, ha explicat que el domini .cat és un exemple 'fàcil de duplicar' per altres comunitats culturals i lingüístiques que tenen el mateix objectiu: 'que els ciutadans es puguin comunicar, fer negocis i participar a la vida de la societat civil de la seva comunitat'. El domini .cat es presenta, doncs, com 'un dels processos de més èxit i com una plantilla a duplicar per altres comunitats lingüístiques', ha emfasitzat Bertrand de la Chapelle.
Tot i l'èxit del domini .cat, que es va posar en marxa l'any 2005, Weil ha recordat que el primer gran repte per la resta de dominis culturals i lingüístics que estan a la cua –en un sector dominat pels dominis genèrics com .org i .com i els dominis estatals com .fr i .it- és encaixar. 'És difícil que una iniciativa local encaixi en un marc global', ha alertat. Amb tot, Iparraguirre ha volgut recordar que, 'en un moment en què sempre ens queixem que la societat no participa prou de la vida política, el domini .cat ha estat una iniciativa creada des de baix, en què la societat civil s'ha organitzat a si mateixa'. Potser per això, 'molta gent ens veu més propers i s'anima a fer el salt a Internet', ha explicat recordant que gairebé el 20% dels dominis .cat corresponen a ciutadans i empreses mitjanes i petites que mai abans havien tingut un domini a Internet.
El director de la PuntCAT ha recordat des de Brussel·les que, tot i que el català no és una de les 23 llengües oficials a la Unió Europea, és la tretzena llengua més parlada en l'Europa dels 27 i ha subratllat que la xarxa és una eina més per 'preservar la diversitat lingüística a Europa'.
'Copy cat, cat and paste', ha proposat Jordi Iparraguirre, director de la Fundació puntCAT, durant la presentació del domini .cat al Parlament Europeu, en un joc de paraules en què animava els altres dominis culturals i lingüístics a reproduir el model català. 'Si .cat funciona, per què no copiar-ho?', s'ha preguntat. En aquest sentit, Mathieu Weil, director d'Afnic, l'associació que gestiona el domini .fr, ha explicat que el domini .cat és un exemple 'fàcil de duplicar' per altres comunitats culturals i lingüístiques que tenen el mateix objectiu: 'que els ciutadans es puguin comunicar, fer negocis i participar a la vida de la societat civil de la seva comunitat'. El domini .cat es presenta, doncs, com 'un dels processos de més èxit i com una plantilla a duplicar per altres comunitats lingüístiques', ha emfasitzat Bertrand de la Chapelle.
Tot i l'èxit del domini .cat, que es va posar en marxa l'any 2005, Weil ha recordat que el primer gran repte per la resta de dominis culturals i lingüístics que estan a la cua –en un sector dominat pels dominis genèrics com .org i .com i els dominis estatals com .fr i .it- és encaixar. 'És difícil que una iniciativa local encaixi en un marc global', ha alertat. Amb tot, Iparraguirre ha volgut recordar que, 'en un moment en què sempre ens queixem que la societat no participa prou de la vida política, el domini .cat ha estat una iniciativa creada des de baix, en què la societat civil s'ha organitzat a si mateixa'. Potser per això, 'molta gent ens veu més propers i s'anima a fer el salt a Internet', ha explicat recordant que gairebé el 20% dels dominis .cat corresponen a ciutadans i empreses mitjanes i petites que mai abans havien tingut un domini a Internet.
El director de la PuntCAT ha recordat des de Brussel·les que, tot i que el català no és una de les 23 llengües oficials a la Unió Europea, és la tretzena llengua més parlada en l'Europa dels 27 i ha subratllat que la xarxa és una eina més per 'preservar la diversitat lingüística a Europa'.