El passat dimarts 21 de maig vam celebrar la sessió sobre "L'estratègia SmartCity de Barcelona" a l'auditori del COEIC (Col·legi d'Enginyers
Industrials de Catalunya) i coorganitzat amb ISOC-CAT i el COEINF (Col·legi
d'Enginyeria Informàtica de Catalunya).
Manel Sanromà, ex-president d'ISOC-CAT i membre del Board d'ISOC
(1999-2002), actualment CIO de l'Ajuntament de Barcelona exposà
l'estratègia general del pla SmartCity per a la ciutat de Barcelona. Smart sí, però ciutat més. No és només TIC, és també l'impacte en les
persones.
Barcelona té una oportunitat històrica i l'ha d'aprofitar perquè la
ciutat té molt bona entrada el món.
Avui s'està jugant una partida molt gran en el món de l'aplicació de la
tecnologia. Barcelona hi pot i ha de jugar un paper clau.
CISCO presentarà a Barcelona i per a tot el món la seva iniciativa
mundial "Internet of everything". Les ciutats intel·ligents són una bona
part d'aquests internet de tot.
Tenim una nova oportunitat com els Jocs Olímpics, però ara repetits cada
any amb el MWC, la SmartCity expo i el lideratge que mostra la ciutat en
aquest àmbit.
SmartCity oper a que torni la indústria a la ciutat però ara d'una forma
nova, a una ciutat vivible, autosuficient energèticament a llarg
termini. Barcelona no vol ser una SmartCity qualsevol, té una visió d'un
determinat tipus de ciutat i al mateix temps que la posicioni com a
líder mundial i en pugui treure benefici.
Estratègia MESSI
- Mobilitat - el mòbil com interfície d'ús
- eAdministració - facilitar la interacció ciutadà <-> ajuntament
- Smart - impacte de les TIC a la Ciutat i la seva gestió
- Sistemes d'Informació - canvi de paradigma vers una informàtica personal
- Innovació - fer els coses de manera diferent per a que les coses canviïn i res no sigui igual sinó millor i més eficient
i ajudar a activar a la Ciutat un clúster al votant de la SmartCity.
El City Protocol és fàcil d'explicar però molt difícil d'implementar. Es
busca un símil amb el protocol IP d'Internet que permet connectar tots
els dispositius. A través d'un grup de voluntaris que va definint
aquests nous estàndards de comunicació entre la ciutat, els dispositius i
els ciutadans, a l'estil com ISOC i la IETF es coordinen i defineixen la
infraestructura tècnica d'Internet. L'objectiu és evitar que cadascú
faci els seus estàndards, i que es compliqui la interconnexió via
protocols propietaris. Es busca doncs que es puguin compartir els
estàndards de processos i protocols per a que esdevinguin estàndards de
facto.
Júlia López: La Ciutat és una xarxa de xarxes. Comptabilitzar i entendre aquestes
xarxes ens explica l'anatomia de la ciutat intel·ligent.
Així hi veiem processo transversals i verticals.
Alguns que ja s'estan fent a Barcelona:
- Consolidar la xarxa de l'Ajuntament, 500Km de xarxa, a fi de facilitar l'arribada dels serveis SmartCity a tota la Ciutat.
- Definir la plataforma urbana com la suma de la instrumentació (sensors, etc), el CityOS i les aplicacions que donaran servei als ciutadans. Fer-ho de manera transversal i independent dels proveïdors.
- Ordenació de la construcció de les antenes de telefonia
- Enllumenat intel·ligent definit en criteris lumínics i de servei i no en els aparells instal·lats (que són conseqüència de la primera decisió)
- Pla d'autosuficiència energètica a llarg terminin, i xarxes de fred i calor de zones. Plans i normatives d'estalvi energètic en edificis.
- Smart pàrquing, (saber places lliures i visualitzar-les en panells i dins el mateix pàrquing) un punt in Barcelona és ja molt capdavantera.
Pilar Conesa:
Les ciutats atrauen cada cop a més gent, ja un 75% dels habitants del
planeta viuen en grans ciutats. Això però també té un impacte en el medi
ambient, per exemple en el consum d'energia, el seu transport i producció.
Com poden les ciutats ser agents clau per a reduir o lluitar contra el
canvi climàtic (sabent que moltes d'elles seran directament afectades,
per exemple, per una crescuda del nivell del mar)?
Moltes ciutat creixen molt ràpidament i desordenadament, amb el problema
que suposen barris no planificats (barraquisme, slums, faveles, etc).
Altres han crescut molt fa pocs anys o s'estan fent ara (Xina) i ho han
pogut planificar.
Per tant les ciutats parteixen de punts de partida
molt diferents en el moment de planificar la seva conversió a "Smart".
Per tant l'objectiu de les SmartCity és augmentar la qualitat de vida
dels ciutadans amb la millor sostenibilitat ambiental i eficiència econòmica.
La tecnologia n'és una gran facilitador, però ha de venir acompanyada
d'un canvi cultural en el que tots acceptem a compartir serveis i bens,
i on la propietat canvia (eg: compartir cotxe).
La tecnologia al servei de les persones ha de facilitar una societat més
activa i participativa (eg: reparaciudad). Les ciutats intel·ligents
s'han de fer amb molts actors, el top-down ja no ho soluciona tot i cal
desenvolupar una intel·ligència col·lectiva que s'adapti a aquestes
noves circumstàncies.
L'Administració per exemple ha de passar, en mots
casos, de proveïdor de serveis a facilitador dels mateixos, passant de
contractar recursos a contractar serveis (X camions i persones
escombrant carrers vs. carrers nets).
El desplegament de les SmartCity mourà ben aviat molts bilions. S'obren
doncs moltes oportunitats arreu de món on petites empreses poden
començar a desenvolupar productes i serveis i competir amb les grans ara
que la demanda comença a preparar-se.
En definitiva, vam gaudir de tres perspectives molt interessants que obren també noves preguntes i reflexions
- Quin paper jugaran i com se'n podran beneficiar les poblacions més petites ?
- seran "open" (open source) aquests protocols i CityOS (definits per la City Protocol Society)
- És una canvi de paradigma molt gran, i impacta de ple a gran empreses proveïdores de serveis en règims de quasi monopoli (comunicacions, aigua, gas, electricitat, etc). Com es pot fer aquest canvi tan radical sense que s'hi oposin i facin fracassar , alentir o segrestar el projecte ?
- Quin serà el rol del ciutadà en aquest nou model ? Només consumidor passiu o agent clau en la definició del model ? Com podran participar els ciutadans i en quin model (top-down vs. bottom-up) ?
- Amb tants sensors, mesuradors de consum, càmeres, etc, com es garanteix la privadesa i intimitat dels ciutadans, més quan moltes dades passaran a ser gestionades per empreses privades ?
Sens dubte temes a tractar en la propera sessió que organitzarem per a saber on som i com avancem.